El paper de l’educació ha anat canviant al llarg dels últims anys perquè la societat ha evolucionat. S’han introduït canvis no solament a nivell tecnològic, sinó a nivell demogràfic, cultural, laboral i en qualsevol altre àmbit que afecta a l’individu. Aquest fet comporta que l’educació hagi de respondre a unes noves necessitats i que estigui adaptada al món en que vivim per tal de no esdevenir un sistema tancat, desactualitzat i incoherent amb les necessitats d’avui en dia.
Els processos d’ensenyament - aprenentatge abans se centraven en el docent, aquest tenia un paper central i inqüestionable, era imprescindible ja que bàsicament era qui posseïa els coneixements. Les necessitats individuals de l’alumne no es tenien en compte, l’educació era generalitzada i els alumnes tenien que adaptar-se als continguts que eren considerats importants per al desenvolupament cognitiu d’aquests.
Actualment això ha canviat, estem en una societat en la qual tothom podem accedir a la informació, a diferència d’abans que sols es podia fer a través de fonts bibliogràfiques materials, ara es pot fer des de qualsevol punt a través dels mitjans tecnològics. El procés d’ensenyament -aprenentatge se centra amb les necessitats dels alumnes, i en teoria, es pretén educar a alumnes que siguin capaços de pensar, de desenvolupar un pensament crític que els permeti desenvolupar-se activament en societat. Ens basem en un model en que no solament és important adquirir uns continguts, sinó que l’educació en valors en juga un paper molt important.
Hem passat, doncs, d’un ensinistrament gairebé militar, basat amb els càstigs, la disciplina i l’aprenentatge memoristic, a un que té en compte les necessitats de l’alumne i en el qual no ens basem solament amb els resultats, sinó que tot el procés d’ensenyament - aprenentatge es té en compte.
Tal i com es va parlar a la conferència de les TIC a Infantil i Primària, el repte ara és aconseguir formar als docents amb les noves tecnologies per tal d’adequar les metodologies a les noves necessitats socials ja que els nens creixen amb les noves tecnologies i el que no es pot pretendre és que el context de l’educació formal n’estigui aïllat.
domingo, 15 de febrero de 2009
Documental "Ser y tener"
En aquest vídeo podreu veure el trailer d'un documental sobre un model d'educació de França que està molt bé perquè es pot reflexionar sobre el model d'educació que segueixen, les metodologies, el paper del docent i dels discents. El vaig trobar molt interessant el primer cop que ho vaig veure. L'he penjat per animar-vos a veure'l.
Títol original: Être et avoir
Distribuidora: Karma Films
Gènere: Documental
País: França
Any de producció: 2002
Direcció: Nicolas Philbert
Producció: Pilles Sandoz
Música: Philippe Hersant
Duració: 104 minuts
Sinopsis:
Inspirada en el fenomen francès de la classe única, Ser y Tener mostra la vida d'una petita classe d'un poble al llarg de tot un curs, mostrant-nos una càlida i serena mirada a l'educació primària en el cor de la Landa francesa. Una dotzena d'alumnes entre 4 i 10 anys reunits en la mateixa classe, es formen en totes les matèries sota la tutoria d'un sol professor d'extraordinària dedicació. Mestre de l'autoritat tranquil·la, el professor Georges López condueix als nois cap a l’adolescència, intervenint entre les seves disputes i escoltant els seus problemes.
Títol original: Être et avoir
Distribuidora: Karma Films
Gènere: Documental
País: França
Any de producció: 2002
Direcció: Nicolas Philbert
Producció: Pilles Sandoz
Música: Philippe Hersant
Duració: 104 minuts
Sinopsis:
Inspirada en el fenomen francès de la classe única, Ser y Tener mostra la vida d'una petita classe d'un poble al llarg de tot un curs, mostrant-nos una càlida i serena mirada a l'educació primària en el cor de la Landa francesa. Una dotzena d'alumnes entre 4 i 10 anys reunits en la mateixa classe, es formen en totes les matèries sota la tutoria d'un sol professor d'extraordinària dedicació. Mestre de l'autoritat tranquil·la, el professor Georges López condueix als nois cap a l’adolescència, intervenint entre les seves disputes i escoltant els seus problemes.
jueves, 5 de febrero de 2009
Les TIC en l'Educació Infantil i Primària
Tal i com van coincidir els ponents de la conferència, estem en una societat immersa en un procés de canvi on les noves tecnologies hi juguen un paper molt important. Per tant, les escoles no hi poden quedar a l’ombra si tenim en compte que l’educació és un dels pilars fonamentals de l’ésser humà per madurar i adquirir les habilitats i estratègies necessaris per desenvolupar-se plenament en la societat.
L’escola al llarg dels anys, com a sistema obert a l’exterior, ha introduït canvis per adaptar-se a les necessitats de l’entorn, és a dir, ha experimentat una sèrie de modificacions estructurals degut a la introducció progressiva de les noves tecnologies:
- Cablatge a l’escola i treball a partir de la intranet
- Han passat de disposar (en alguns centres) d’una aula exclusiva d’ordinadors per les aules tradicionals amb ordinadors.
- Totes les escoles disposen duna aula d’audiovisuals
- S’han començat a canviar els ordinadors pels portàtils per tal de guanyar en l’espai i en la mobilitat.
- Introducció de les PDI (pissarres digitals interactives)
Ara bé, per tal que les novetats tecnològiques siguin aplicables a l’àmbit educatiu garantint una bona aplicació que produeixi un aprenentatge en els alumnes, s’ha de tenir en compte que no tots els docents estan preparats per desenvolupar aquesta tasca. Per tant, és necessària la formació del professorat per tal de conèixer quins recursos i eines tecnològiques tenen al seu abast, com ho poden aplicar i quines millores aportarà. Això pot evitar pors i millorar la predisposició d’aquests davant la introducció de nous recursos tecnològics.
Alguns exemples que faciliten les noves tecnologies són els següents:
- recerca d’informació i imatges
- creació de materials
- reforçar conceptes i habilitats amb jocs educatius
- crear nous espais de comunicació.
Finalment, m’agradaria mencionar que m’ha semblat mol encertada la idea dels dos últims ponents de crear una pàgina web per a un casal d’estiu ja que és una bona manera de fomentar la comunicació escola-família.
L’escola al llarg dels anys, com a sistema obert a l’exterior, ha introduït canvis per adaptar-se a les necessitats de l’entorn, és a dir, ha experimentat una sèrie de modificacions estructurals degut a la introducció progressiva de les noves tecnologies:
- Cablatge a l’escola i treball a partir de la intranet
- Han passat de disposar (en alguns centres) d’una aula exclusiva d’ordinadors per les aules tradicionals amb ordinadors.
- Totes les escoles disposen duna aula d’audiovisuals
- S’han començat a canviar els ordinadors pels portàtils per tal de guanyar en l’espai i en la mobilitat.
- Introducció de les PDI (pissarres digitals interactives)
Ara bé, per tal que les novetats tecnològiques siguin aplicables a l’àmbit educatiu garantint una bona aplicació que produeixi un aprenentatge en els alumnes, s’ha de tenir en compte que no tots els docents estan preparats per desenvolupar aquesta tasca. Per tant, és necessària la formació del professorat per tal de conèixer quins recursos i eines tecnològiques tenen al seu abast, com ho poden aplicar i quines millores aportarà. Això pot evitar pors i millorar la predisposició d’aquests davant la introducció de nous recursos tecnològics.
Alguns exemples que faciliten les noves tecnologies són els següents:
- recerca d’informació i imatges
- creació de materials
- reforçar conceptes i habilitats amb jocs educatius
- crear nous espais de comunicació.
Finalment, m’agradaria mencionar que m’ha semblat mol encertada la idea dels dos últims ponents de crear una pàgina web per a un casal d’estiu ja que és una bona manera de fomentar la comunicació escola-família.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)